dissabte, 9 de març del 2013


<style>.ig-b- { display: inline-block; }
.ig-b- img { visibility: hidden; }
.ig-b-:hover { background-position: 0 -60px; } .ig-b-:active { background-position: 0 -120px; }
.ig-b-v-24 { width: 137px; height: 24px; background: url(//badges.instagram.com/static/images/ig-badge-view-sprite-24.png) no-repeat 0 0; }
@media only screen and (-webkit-min-device-pixel-ratio: 2), only screen and (min--moz-device-pixel-ratio: 2), only screen and (-o-min-device-pixel-ratio: 2 / 1), only screen and (min-device-pixel-ratio: 2), only screen and (min-resolution: 192dpi), only screen and (min-resolution: 2dppx) {
.ig-b-v-24 { background-image: url(//badges.instagram.com/static/images/ig-badge-view-sprite-24@2x.png); background-size: 160px 178px; } }</style>
<a href="http://instagram.com/mireiatorrents?ref=badge" class="ig-b- ig-b-v-24"><img src="//badges.instagram.com/static/images/ig-badge-view-24.png" alt="Instagram" /></a>

dilluns, 21 de maig del 2012

CONTAMINACIÓ DEL RIU EBRE

Després que les administracions optin per extreure els residus químics i radioactius dipositats al pantà de Flix, al juliol s’inicia una prova pilot amb resultats satisfactoris. Avança la tramitació administrativa del projecte de descontaminació i al novembre es publica la declaració d’impacte ambiental. Per començar les obres previstes el 2007, ja només falta licitar el projecte constructiu. D’altra banda, l'Audiència Provincial de Tarragona obliga l'empresa Ercros a pagar part del cost de la neteja dels abocaments tòxics. Paral•lelament, diverses iniciatives de millora ambiental a les proximitats del pantà de Flix comencen a concretar-se. Finalment, els resultats d’un estudi demostren que quan hi ha crescudes de l’Ebre els residus dipositats al pantà de Flix circulen riu avall, però amb concentracions poc importants.

dijous, 17 de maig del 2012

TURISME

Arribes a les Terres de l'Ebre i tot d'una comences a veure ocells. I no només aquells que ja et són prou coneguts sinó d'altres, nous i fascinants. Els ocells mediterranis. Amb el sol darrera teu i la brisa marina acaronant-te el rostre, ben bé podries estar contemplant flamencs rosats, abellerols enlluernadors, estols de limícoles... i com a rerefons unes muntanyes majestuoses. 
O potser tot vorejant un riu sinuós, enmig de congostos i vessants de muntanyes que s'eleven fins els cims més alts, on l'àguila cuabarrada i el voltor comú remunten el seu vol sense cap esforç.


O potser caminant per una passarel·la a sobre un meandre del riu Ebre, voltat per la seva vegetació verda i exuberant i pels ensordidors cants del ocells. Aquestes sensacions són només un petit indici del que pots experimentar quan observis ocells a les Terres de l'Ebre. Depèn de tu, pots seguir imaginant-ho, o pots venir i comprovar-ho tu mateix. 



dilluns, 14 de maig del 2012

Informació

Alguns edificis i construccions de St.Carles de la Rapita no han estat acabades. Hi ha molta bona qualitat de peix i marisc.
Als muntells hi ha un petit poble.
A la torre de St.Joan hi ha restes de molts munuments.
El Delta ebre és el municpi més gran. Hi ha molts taronjers i molta agricultura.
Camarles és un dels pobles més moderns.
El pont va ser construit entre el 1915 i 1919 i medeix 134 metres.

dijous, 19 d’abril del 2012

ECONOMIA DE LES TERRES DE L'EBRE

L’activitat econòmica es basa, principalment, en l’agricultura, la pesca i la ramaderia. El 68% de la població s’hi dedica, mentre que un 21% ho fa a la indústria i un 15% als serveis.
Tot i que l’Ebre travessa el territori de nord a sud les terres de regadiu ocupen una superficie mínima, repartida majoritàriament a la vora el riu i el gran delta. A l’interior s’aprofitan els pous existents pels conreu de fruita dolça principalment. A les terres de secà es donen conreus complementaris com la vinya, els olivers, els ametlles i els avellaners.

ESGLÉSIA DE L'EBRE

L'Església Nova de Sant Carles de la Ràpita, d'arquitectura és equilibrada i discreta, un edifici del segle XVIII, notable i singular. La planta i les façanes d'estil neoclàssic recorden les esglésies del renaixement italià, sobretot per la presència de columnes jòniques, si bé encara s'intueixen algunes influències de l'estil barroc. L'edifici, abans aïllat i situat als afores de la vila, avui en dia està situat al centre de la població, cara al mar i presidint l'avinguda lluminosa i enjardinada que condueix al passeig Marítim i les platges. Actualment ha estat habilitada com a equipament on s'hi desenvolupen activitats culturals.