CONTAMINACIÓ DEL RIU EBRE

Després que les administracions optin per extreure els residus químics i radioactius dipositats al pantà de Flix, al juliol s’inicia una prova pilot amb resultats satisfactoris. Avança la tramitació administrativa del projecte de descontaminació i al novembre es publica la declaració d’impacte ambiental. Per començar les obres previstes el 2007, ja només falta licitar el projecte constructiu. D’altra banda, l'Audiència Provincial de Tarragona obliga l'empresa Ercros a pagar part del cost de la neteja dels abocaments tòxics. Paral•lelament, diverses iniciatives de millora ambiental a les proximitats del pantà de Flix comencen a concretar-se. Finalment, els resultats d’un estudi demostren que quan hi ha crescudes de l’Ebre els residus dipositats al pantà de Flix circulen riu avall, però amb concentracions poc importants.

TURISME

Arribes a les Terres de l'Ebre i tot d'una comences a veure ocells. I no només aquells que ja et són prou coneguts sinó d'altres, nous i fascinants. Els ocells mediterranis. Amb el sol darrera teu i la brisa marina acaronant-te el rostre, ben bé podries estar contemplant flamencs rosats, abellerols enlluernadors, estols de limícoles... i com a rerefons unes muntanyes majestuoses. 
O potser tot vorejant un riu sinuós, enmig de congostos i vessants de muntanyes que s'eleven fins els cims més alts, on l'àguila cuabarrada i el voltor comú remunten el seu vol sense cap esforç.


O potser caminant per una passarel·la a sobre un meandre del riu Ebre, voltat per la seva vegetació verda i exuberant i pels ensordidors cants del ocells. Aquestes sensacions són només un petit indici del que pots experimentar quan observis ocells a les Terres de l'Ebre. Depèn de tu, pots seguir imaginant-ho, o pots venir i comprovar-ho tu mateix. 

Informació

Alguns edificis i construccions de St.Carles de la Rapita no han estat acabades. Hi ha molta bona qualitat de peix i marisc.
Als muntells hi ha un petit poble.
A la torre de St.Joan hi ha restes de molts munuments.
El Delta ebre és el municpi més gran. Hi ha molts taronjers i molta agricultura.
Camarles és un dels pobles més moderns.
El pont va ser construit entre el 1915 i 1919 i medeix 134 metres.

video de les terres de l'ebre

ECONOMIA DE LES TERRES DE L'EBRE

L’activitat econòmica es basa, principalment, en l’agricultura, la pesca i la ramaderia. El 68% de la població s’hi dedica, mentre que un 21% ho fa a la indústria i un 15% als serveis.
Tot i que l’Ebre travessa el territori de nord a sud les terres de regadiu ocupen una superficie mínima, repartida majoritàriament a la vora el riu i el gran delta. A l’interior s’aprofitan els pous existents pels conreu de fruita dolça principalment. A les terres de secà es donen conreus complementaris com la vinya, els olivers, els ametlles i els avellaners.

ESGLÉSIA DE L'EBRE

L'Església Nova de Sant Carles de la Ràpita, d'arquitectura és equilibrada i discreta, un edifici del segle XVIII, notable i singular. La planta i les façanes d'estil neoclàssic recorden les esglésies del renaixement italià, sobretot per la presència de columnes jòniques, si bé encara s'intueixen algunes influències de l'estil barroc. L'edifici, abans aïllat i situat als afores de la vila, avui en dia està situat al centre de la població, cara al mar i presidint l'avinguda lluminosa i enjardinada que condueix al passeig Marítim i les platges. Actualment ha estat habilitada com a equipament on s'hi desenvolupen activitats culturals.

PAISATGES BONICS

Al delte quan es fa fosc i hi ha posta de sol, hi han unes vistes precioses. Sobretot a les platjes, però també al fangar, camps, i alguns rierols amb animalets.

SITUACIÓ I ACTIVITAT

DELTA:

•El delta és al sud de Catalunya que combina agricultura i vida . Al Delta de l'Ebre es conrea arròs i hortalisses, es pesca peix i marisc molt bo, i hi viuen moltíssimes aus, rèptils, peixos i mamífers.

•Conèixer el Delta és descobrir la dura feina del pagès, la majestuositat de l'Ebre, les joies que la natura hi ha dipositat, la tranquilitat de la natura…

ACTIVITATS (CULTURA)

         CONJUNTS ARTÍSTICS: Els conjunts escultòrics i monumentals de diverses poblacions de les Terres de l’Ebre permeten conéixer el coneixement del territori i la descoberta de l’art contemporani. A Tortosa, per exemple, trobem el Museu dels Jardins del Príncep. A la Terra Alta, es pot visitar l’Abecedari de la Llibertat, a Corbera d’Ebre, un homenatge a la pau, destruït durant la Batalla de l’Ebre. Cultura i natura s’uneixen per enriquir una visita a les Terres de l’Ebre.

          

         RUTES HISTÒRIQUES: Ibèrics, romans, musulmans, cristians i jueus han deixat petjada a la història i a la cultura de les Terres de l’Ebre. Per aquesta raó, les rutes històriques de les quatre comarques de l’ebre permetran descobrir un llegat ric i divers: els poblats ibèrics de Tivissa i la Moleta del Remei d’Alcanar, les fortaleses templeres de Miravet i Tortosa, el camí de sirga que voreja del riu Ebre o els espais de la Batalla de l’Ebre. En la major part d’aquests indrets s’hi pot visitar un centre d’interpretació que ajuda a endinsar-se en el passat i a descobrir perquè han canviat el caràcter i la cultura de la gent de les Terres de l’Ebre.

ARTESANIA:L'artesania ha tingut una gran importància al llarg dels segles en la cultura l'economia de les Terres de l'Ebre. Tot i que és un sector que com a professió ha esdevingut gairebé testimonial, hi ha nombrosos pobles que han conservat la tradició. La cistelleria, amb el treball de la “pauma” (fulles de margalló), encara es pot apreciar a pobles . Altres oficis artesanals que s'han desenvolupat en aquestes terres utilitzen la pedra seca, el cuir o la pell com a matèria primera.

PINTURES PREHISTÒRIQUES:Les Terres de l’Ebre alberguen una bona mostra de pintures rupestres, carcateritzades pel traç esquemàtic i la sensació de moviment de les figures. A Ulldecona, Freginals, Tivissa i el Perelló se’n poden trobar exemples.

cultura

CULTURA:                                                                                                                                             A l’Ebre, la història local, la música o el teatre faciliten que els habitants de les comarques de l’Ebre puguin gaudir de la cultura. En algunes poblacions, les activitats es concentren en una setmana, mentre d’altres, es desenvolupen durant els caps de setmana dels mesos de més calor, a l’Estiu Cultural. Si visiteu les Terres de l’Ebre, podreu gaudir de Jornades Culturals a La Galera, La Sénia, Santa Bàrbara, Ulldecona o Sant Jaume d’Enveja, entre d’altres municipis.

         PATRIMONI HISTÒRIC I MONUMENTAL:

         Pintures prehistòriques, poblats ibèrics, castells d'origen àrab i esglésies gòtiques lluminoses són magnífiques mostres de la diversitat patrimonial que les Terres de l'Ebre han acumulat al llarg dels segles. El riu Ebre ha estat un element clau per a totes les civilitzacions de la Península Ibèrica. Els ibers, els romans i, més tard, els àrabs i els cristians hi van deixar una profunda petjada cultural i monumental. Passejar-se entre edificis i monuments és un bon complement al turisme de natura que, a més, us ajudarà a conèixer la història i el caràcter de la gent de les Terres de l'Ebre.

          MUSEUS I CENTRES D'INTERPRETACIÓ:

     Donar a conèixer les tradicions, la cultura, el patrimoni arquitectònic i la història de les Terres de l’Ebre. Aquest és l’objectiu dels nombrosos museus i centres d’interpretació que es poden visitar a les quatre comarques de l’Ebre. 

•          CENTRES D’INTERPRETACIÓ: Els centres d’interpretació tenen per objectiu  fer cóneixer les peculiaritats culturals, històriques i artístiques  existents als diversos municipis de les Terres de l’Ebre.
•          MUSEUS: Els museus són una bona mostra cultural i patrimonial que  les Terres de l’Ebre. La varietat de centres és diversa i permet descobrir  tots els detalls de la història de de l’art d’aquestes.

EL MEDI HUMÀ

EL MEDI HUMÀ: COLONITZACIÓ, POBLAMENT I ACTIVITATS ECONÒMIQUES Per la seva formació recent el delta no ha tingut una població humana estable fins a temps recents. Deixant de banda l’època romana o la de dominació àrab (resten referències a la toponímia, com és el cas de la Ràpita o de Buda), a l'edat mitjana trobem la comanda d'Amposta, de l'orde militar dels hospitalers, com a centre d’influència de l'evoluci6 històrica del delta. En aquest temps, a part de la caça i la pesca, l'extracció de la sal (exportada a diferents punts de la Mediterrània), la de les soses (amb una incipient indústria sabonera) o la de regalèssia i el comerç de les sangoneres foren, al costat d'un intens pasturatge, les bases econòmiques del delta, mentre l'agricultura es limitava a les terres de seca que hi confronten. Als inicis de l'edat moderna els atacs dels pirates berberiscs incidiren molt negativament en el poblament del sector (el convent de la Ràpita fou abandonat el 1579).

Salines de la Trinitat, a la península de la BanyaLes salines va ser una important explotació, l'única que ha perdurat fins als nostres dies. Canal de navegacióSota el regat de Carles III es va impulsar la construcció del canal de navegació entre el port fluvial de Tortosa i el port marítim dels Alfacs sense obtenir l'exit desitjat Canal de l'esquerraAl 1912 es va construir el canal de l'esquerra de l'Ebre. La pescaLes activitats pesqueres i sobretot les relatives a mariscs, van incrementant la seva importància dins del sector gràcies a la bona acollida d'aquests productes als mercats Tradició ramaderaDe la importància o tradició ramadera que van tenir aquestes terres, resten algunes zones localitzades en les quals les pastures es troben presents

EL MEDI FISIC DEL PARC NATURAL

MEDI FÍSIC: Malgrat que l'origen del delta s'ha de situar en la època remota en que l'Ebre s'obrí pas vers la Mediterrània des de l’àrea lacustre corresponent a l'actual Depressió Ibèrica, el veritable desenvolupament del delta actual no s’inicià fins a la fi de la darrera glaciació i el consegüent ascens eustatic del nivell del mar. Aquest ascens passà per etapes de relativa estabilització, en cada una de les quals es formà una plana deltaica més o menys extensa, posteriorment submergida per la transgressió marina, la qual servia després de base d'assentament de la següent.		Vista aèria del delta de l'Ebre Duna amb Vegetació Ullal (petit llac d'aigua dolça)

fauna de l'ebre

FAUNA La diversitat d'habitats i el clima humit i temperat propicien l'aparició de molts invertebrats. Lessangoneres eren tan abundants que calia en els arrossars portar les cames ben cobertes i se n'exportaven a llocs ben allunyats centenars de milers cada any. Han desaparegut quasi algunes espècies com l'hemípter Naucoris maculatus dit cutimanya al delta, i es troba en canvi en expansió el crustaci Procarnburus sp, dit cranc de riu americà. Anec Cullerot Mussol emigrant Anguila

Bec d'alena Esplugabous Argiope Xarxet comú

FAUNA Anec Cullerot Mussol emigrant Anguila

Bec d'alena Esplugabous Argiope Xarxet comú

Vegetació

VEGETACIÓ

Bosc de ribera Nimfea blanca Rave de mar Sosa de flor

El Delta és la zona humida més important de Catalunya i es configura com un immens triangle —gairebé una illa— envoltat d’aigua i unit a terra ferma per la que fou l’antiga línia de costa. Un espai on les barreres entre cel i terra, terra i aigua, aigua dolça o salada, camps de conreu o vegetació autòctona es confonen.

El nostre blog de l'Ebre!

Hola, som l’escola del Pare Coll de Vic, i estem estudiant el Delta de l'Ebre. Aquí podreu veure tot el que treballem a la classe i el que aprenem.

Esperem que us agradi el nostre blog!